Res que no sabessis de mi

Res que no sabessis de mi és i no és una confidència. Ho és perquè l’autor es desprèn de filtres de correcció política i autoprotecció i parla de cara a un lector que, possiblement, no en sabia res d’ell. Fins ara. A partir de la lectura dels poemes, el lector desconegut es converteix en testimoni. En còmplice. En algú que no pot romandre neutral. No ho és, en canvi, perquè sovint interpel·la aquells que han estat presents en diferents moments del seu trajecte vital i han tingut més o menys participació en les experiències que reflecteixen els poemes. Aquests altres sí que ho sabien i, si no ho sabien, és perquè potser no hi van parar prou atenció.